Butaca Buida

 

Fem riure, fem futur - Colòmbia i Líban

Foto colombiaLocalització:

Colòmbia (Quibdó), Líban (Vall de la Bekaa)

 

Inici / Final:

01/2022 - 12/2023

 

Gires d'espectacles per reduir la simptomatologia de l'estrès posttraumàtic i millorar l'estat d'ànim de la infància desplaçada i refugiada que ha patit els efectes de les guerres, els conflictes i desplaçaments forçosos a Quibdó i departament de Chocó (Colòmbia) i a la Vall de la Bekaa (Líban).

Les expedicions se centraran per una banda en la realització de gires despectacles còmics fonamentats en dinàmiques de circ i clown. De l'altra, es duran a terme els cicles de TRTs, unes sessions de suport psicoemocional impartides pels mestres dels alumnes.

 

 

 

Context:

El 2017, Pallassos Sense Fronteres i la  Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) vam decidir ajuntar esforços per avaluar l'impacte de les accions dels pallassos i pallasses a favor dels nens i nenes refugiats de Síria. Alhora, les dues parts vam dissenyar un projecte comú a la Vall de la Bekaa (Líban), a les escoles d'aquesta zona molt propera a la frontera amb Síria, que acullen i escolaritzen infants refugiats sirians al torn de tarda.

Els resultats d'aquesta investigació posen de manifest que les actuacions de Pallassos Sense Fronteres tenen un efecte mesurable sobre l'estat emocional, la simptomatologia depressiva relacionada amb l'estrès posttraumàtic i la conflictivitat conductual dels nens i nenes. Els nens i els adolescents no només són la part més vulnerable de la població que està exposada a la guerra, a les crisis o als desastres naturals, sinó que també representen el futur del seu país després d'aquest tipus d'esdeveniments traumàtics. Així, doncs, és molt important invertir en la seva recuperació després de la crisi, no només per alleujar el seu patiment, sinó per crear les condicions emocionals adequades perquè puguin aprendre i reconstruir el seu futur.

En el següent vídeo, Alicia Álvarez, psicòloga de la Unitat de Crisis de Barcelona, explica la metodologia de l'estudi d'impacte que vam desenvolupar a Líban i els seus resultats:

 

 

Què passa al Líban?

Des que va esclatar la guerra a Siria el 2011, milions de persones s'han vist obligades a abandonar casa seva per buscar protecció dins del seu propi país, o bé, al Líban, Turquia, Jordània i altres llocs. La gran majoria de persones sirianes refugiades viuen en zones urbanes a països veïns, però només una de cada vint s'allotja en un campament de refugiats. Als països veïns, com el Líban, la vida és una lluita diària per a més d'un milió de persones sirianes refugiades, els recursos financers de les quals són nuls o molt pocs. Al Líban, 1 de cada 3 persones és refugiada i d'aquestes, 9 de cada 10 viuen en pobresa extrema. No hi ha campaments formals de refugiats i, en conseqüència, les persones d'origen sirià que ja van ser registrades es troben escampades a llocs, zones i comunitats rurals i urbanes, on solen viure amuntegades amb altres famílies refugiades en petits allotjaments que amb prou feines compten amb el mínim indispensable.

S'estima que el 50% de la infància refugiada siriana pateix estrès posttraumàtic, una ferida psicològica que impedeix un bon desenvolupament del nen en l'àmbit personal, social, i sobretot cognitiu. L'ansietat, la depressió, els malsons, l'agressivitat, els flashbacks, entre altres símptomes, posen en risc el futur de milers de nens i nenes refugiades. L'estudi de recerca que vam desenvolupar amb la Unitat de Crisi de Barcelona va demostrar que els espectacles dels nostres artistes voluntaris milloren l'estat d'ànim dels nens i les nenes i redueixen la simptomatologia del seu estrès. També es va posar en evidència que les dues teràpies combinades (pallassos i TRTs) proporcionen encara més beneficis emocionals.

A la zona de la Vall de la Bekaa, a l'est del país, a prop de la frontera amb Síria, hi ha municipalitats que en col·laboració amb Kayany Foundation, proporcionen una escolarització a aquests nens i nenes refugiades. És a les escoles d'aquesta zona on duem a terme la nostra missió.

 

 

Què passa a Colòmbia?

 

Tot i l'acord de pau amb les FARC, des de l'any 2015, les xifres de desplaçament intern continuen en augment i avui Colòmbia continua sent el primer país al món amb més casos, amb una xifra de 7.816.500 persones que han hagut de sortir dels seus territoris. El país supera Síria que té 6 milions de desplaçats i altres països com la República Democràtica del Congo, Somàlia, Etiòpia, Nigèria i Iemen.

L'oficina de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR) va assegurar que durant el curs de l'any 2019 s'han presentat almenys 29 emergències per desplaçaments massius on més de 8 mil persones especialment comunitats indígenes i afrodescendents han hagut de sortir dels seus territoris per la presència i enfrontaments entre grups armats al marge de la llei.

Els departaments més afectats són Nariño, Córdoba, Chocó, Nord de Santander, Antioquia, Cauca i Valle del Cauca. En aquestes zones s'han presentat confinaments amb més de 17.000 víctimes. Per a ACNUR és preocupant que malgrat l'atenció estatal que s'intenta brindar hi ha una feina sota pressió per la gran demanda. “Tenint en compte que més del 50% de les famílies desplaçades viuen en assentaments informals urbans, ACNUR està donant suport a les institucions nacionals i locals per avançar cap a la legalització d'aquests assentaments com una porta d'entrada a solucions sostenibles. Aquestes comunitats s'estan adaptant al repte de donar suport a famílies veneçolanes que arriben amb les mateixes necessitats d'atenció i protecció a aquests espais”, va indicar l'ACNUR en un comunicat.

L'Oficina per als Refugiats va recordar que la crisi s'accentua més tenint en compte que Colòmbia és el país que més ciutadans veneçolans reben. “Segons xifres oficials, 1.260.000 veneçolans han arribat al país. El Govern colombià ha mantingut una política de recepció i atenció als refugiats i migrants, però clarament la capacitat local de resposta està sota pressió. Comunitat internacional i organitzacions nacionals, en coordinació amb institucions de l'Estat a nivell nacional i local, treballen intensament per enfortir la protecció de refugiats i migrants veneçolans”, indica l'organització.

Pallassos Sense Fronteres desenvolupa projectes a Colòmbia des de 1997, moment en el qual a causa del conflicte intern va arribar a la conclusió que el treball que duia a terme a l'ex-Iugoeslàvia podia aplicar-se de forma útil en un país que aleshores ja experimentava un moviment de desplaçats intern molt important.

El 2011 va començar la col·laboració amb l'ACNUR en format de gires. ACNUR ha indicat durant aquests anys els llocs als quals era convenient que PSF anés, on normalment sempre s'ha treballat amb població desplaçada. S'han realitzat 13 gires coordinades per ACNUR i s'ha actuat als departaments d'Antioquia, Chocó, Vall del Cauca, Cauca, Nariño, Cundinamarca, Putumayo, Caquetá, Boyacá, Arauca, Magdalena, La Guajira.

La proposta d'aquest projecte s'activa després de l'experiència de PSF a la Vall de la Bekaa (Líban), creuant les metodologies de TRTs i Pallassos, i tenint en compte els bons resultats obtinguts en l'avaluació d'impacte. L'estudi de recerca que desenvolupem juntament amb la Unitat de Trauma, Crisis i Conflictes de Barcelona (UTCCB) de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), va demostrar que els espectacles dels nostres artistes voluntaris milloren l'estat d'ànim de els nens i nenes i redueixen la simptomatologia del seu estrès (ansietat, depressió, malsons, agressivitat, flashbacks...). També es va posar en evidència que les dues teràpies combinades (pallassos i TRTs) proporcionen encara més beneficis emocionals.

 

 

Objectiu General:

Contribuir a millorar la salut anímica, mental i emocional de la infància refugiada siriana al Líban i de la infància de Colòmbia desplaçada pel conflicte armat per mitigar els efectes del seu TEPT (Transtorn per Estrès Postraumàtic) causats per la guerra i la violència dels conflictes.

 

Objectius Específics:

Minimitzar la simptomatologia d'estrès posttraumàtic (malsons, flashbacks, intrusions, agressivitat...) i millorar l'estat d'ànim dels nens i nenes refugiats i desplaçats mitjançant eines de rehabilitació psicosocial i potenciació de la resiliència corregint els desequilibris de gènere inherents al context social.

 

Beneficiaris del projecte:

A Colòmbia els beneficiaris són nens i nenes d'entre 6 i 12 anys, víctimes del conflicte armat intern que, no culminat el procés de dol ia més d'estar esperant la reparació per part de l'Estat, la dinàmica de l'entorn posiciona el territori per sota de la línia de pobresa ateses les condicions d'assentaments informals, l'alt nombre de població en condicions de desplaçament, el control de bandes criminals urbanes o els alts índexs d'ocupació informal i atur. Població majoritàriament afrodescendent, indígena, mestissa originària principalment de la regió Antioqueña, Eix cafeter i Urabá.

Al Líban s'atenen nens i nenes d'origen sirià d'entre 6 i 12 anys que viuen en assentaments informals i s'escolaritzen a les escoles libaneses de la Vall de la Bekaa al torn de tarda.

 

 

Activitats:

Gires d'espectacles de pallassos i varietats circenses, d'1h de durada cadascun, realitzades durant períodes d'aproximadament entre 20 i 25 dies. A cada gira es poden arribar a fer uns 20 espectacles per a 5.000 nens i nenes. Hi participen 3 o 4 artistes professionals que actuen com a voluntaris donant el seu caixet artístic.

Després del cicle d'espectacles, els mestres de les escoles, prèviament formats pels psicòlegs de la UTCCB, duran a terme unes sessions de suport psicològic basades en la metodologia TRT (Teaching Recovering Techniques), un mètode creat per la Children and War Foundation.

 

Finançament: 

Payasos Sin Fronteras - Fondos Propios

 

 

 

 

Logo Nous Cims

 

Ajuntament de Barcelona

 

 

 

Fons català

 

 

Vols posar el teu granet de sorra en aquest projecte?

Botó DONA