Butaca Buida

 

Caravana de Riures

Un payaso saca del zapato un pañuelo Localització:

Polònia, Zimbabwe, Equador, Togo i Benín, Sierra Leone, Mèxic.

 

Inici / Final:

03/2022 - 12/2022


L'acció està dirigida a oferir suport emocional als nens i nenes refugiats o desplaçat per motius de guerra, conflicte o altres adversitat de diferents llocs del món. 

 

Context: 

Pallassos Sense Fronteres treballa per potenciar la interacció positiva amb la infància que viu en contextos de crisi humanitària i social greu, amb l'objectiu d'augmentar la capacitat de resiliència, i fer un acompanyament en processos de dol o tristesa, que permeti als nens millorar el seu estat d'ànim davant de les seves vivències.

Estudis de psicologia (ex. Barbara L. Fredrickson) demostren que el riure genera satisfacció i benestar, elimina l'angoixa, la tensió i l'ansietat, augmenta l'autoestima, alleuja l'esperit, estimula la imaginació, aclareix la percepció i disminueix les preocupacions i les pors. I per tant; facilita el procés de recuperació emocional i físic, millora les defenses i predisposa la persona a la positivitat envers allò que l'envolta.

Els artistes expedicionaris de PSF treballaran al llarg del projecte per oferir als nens i nenes i famílies de refugiats un espai d'expressió individual i col·lectiva, on poder retrobar-se, i on renovar els ànims i l'energia positiva per facilitar la recuperació anímica al context de tensió i tristesa en què viuen immersos.

 

Què passa a Polònia? 

La guerra del Donbass de l'est d'Ucraïna va començar a la primavera del 2014 com a reacció contrària a l'euromaidan. Les protestes pro-ruses i la separació de Donetsk i Lugansk van culminar en un enfrontament armat entre ucraïnesos i ucraïnesos pro-russos que va provocar 1,8 milions de desplaçats interns. L'Agència per als Refugiats de les Nacions Unides (UNHCR) va demanar a principis del 2018 a Pallassos Sense Fronteres que visités la regió per donar suport emocional a nens i nenes d'aquests col·lectius, i en el cas de la zona propera al conflicte, a tots els nens en general. En total, entre el 2018 i el 2019 es van realitzar tres expedicions en aquest territori, on es van realitzar un total de 67 espectacles per a 5.362 nens i nenes.

El 24 de febrer de 2022 es va produir el pitjor escenari possible: la guerra a Ucraïna havia esclatat amb la invasió de Rússia. Segons dades d'ACNUR, gairebé 4 milions de persones ja han fugit del país buscant un refugi segur a diversos estats de la Unió Europea. Polònia és un dels estats que més refugiats ucraïnesos està acollint, gairebé 2,5 milions de persones.

Diversos equips de Pallassos Sense Fronteres es desplaçaran a Varsòvia i altres punts de la frontera (Medyka, Przemyśl i Lublin) per oferir espectacles de pallassos i circ fonamentats en la comicitat a la infància refugiada. Es visitaran punts de recepció, estacions de tren, poliesportius, centres culturals o escoles que acullen infància refugiada.

 

Què passa a Zimbabwe?

Zimbabwe acull un gran nombre de persones refugiades de diversos països de l'Àfrica que fugen dels conflictes armats, la guerra o la misèria. Al sud-est del país hi ha el camp de Tongogara que acull 14.500 persones, segons ACNUR, i on la majoria prové de la República Democràtica del Congo. Recentment, hi ha arribat un gran nombre de persones del nord de Moçambic, de la zona de Cabo Delgado, que han fugit dels atacs terroristes per part de grups yihadistes. 

 

Què passa a Equador?  

Equador és el país que ha reconegut la major quantitat de persones refugiades a Amèrica Llatina. Fins al desembre del 2021, més de 71.550 persones havien estat reconegudes com a refugiades, segons dades d'ACNUR. Més del 97% eren de nacionalitat colombiana. A més, a l'Equador hi ha més de 7.000 sol·licitants d'asil, que estan esperant una decisió per part de l'Estat. A més, el país acull més de 508.000 persones refugiades i migrants de Veneçuela.

 

Què passa a Togo i Benín?  

A determinades zones d'Àfrica les malalties relacionades amb temes de salut mental són vistes com a producte de bruixeria o malediccions, i per tant, comporten l'estigmatització de les persones que les pateixen. L'Associació Saint Camille de Lelis duu a terme una enorme tasca de normalització i integració de les persones afectades per aquest greu problema de discriminació i va sol·licitar a Pallassos Sense Fronteres el seu suport per reforçar els seus objectius mitjançant activitats lúdiques i divertides que permetin ajuntar els pacients amb la resta de la població i desactivar els estigmes. L'objectiu de la nostra intervenció és facilitar la integració de les persones que pateixen malalties relacionades amb la salut mental a la societat de diferents països de l'Àfrica occidental mitjançant accions de circ i clown obertes a tota la comunitat. Al documental "Els oblidats dels oblidats" s'explica aquesta problemàtica.

 

Què passa a Sierra Leone? 

Sierra Leone és un dels països més pobres del món, malgrat que és ric en recursos naturals tant valiosos com els diamants. L'expoli constant dels països del nord global han fet que la immensa majoria dels habitants d'aquest país visquin amb menys d'1€ al dia. La cruenta guerra civil que es va produir de 1991 al 2002 va deixar una població adulta traumatitzada, amb greus ferides de guerra, tant físiques com psicològiques. Anys més tard, entre 2014 i 2016, va arribar el brot d'Ebola, que va causar a banda d'una mortalitat molt elevada, una greu crisis econòmica amb el tancament de comerços i fronteres. Els nens i nenes d'aquest país pateixen una forta violència per part dels adults i els que no han tingut tanta sort d'acabar a un orfenat, hi malviuen al carrer, sotmesos a la violència, la prostitució infantil i la pobresa extrema

 

Què passa a Mèxic?

Mèxic pateix una crisi migratòria greu. El 2021 les sol·licituds d'asil es van disparar un 220%, segons dades de les Nacions Unides i cada dia hi arriben infinitats de persones de Centreamèrica i Llatinoamèrica. Fugen dels seus països per causes econòmiques, socials i humanitàries. La manca d'oportunitats, la inseguretat provocada per les bandes de crim organitzat, els estralls de la pandèmia de COVID-19 i els efectes del canvi climàtic han desencadenat el desplaçament de gairebé un milió de persones a Mèxic i l'Amèrica Central. A la frontera nord amb els Estats Units és on s'hi acumula més gent i on l'ACNUR treballa per reubicar les persones per oferir-los protecció i millors oportunitats. La contrapart va demanar a Pallassos Sense Fronteres fer una gira per les zones de Tamaulipas, Chiuaua i Baja Califòrnia.

 

Objectiu General: 

Contribuir a millorar la salut anímica i emocional de la infància refugiada o que pateix altres situacions adverses. 

 

Objectiu específic:
Proporcionar suport emocional a la infància refugiada i a les seves famílies oferint dinàmiques de relació i missatges positius i de sensibilització a través de les arts escèniques i la comicitat. 

 

Beneficiaris del projecte:

Els beneficiaris d'aquest projecte són els nens i nenes ucraïnesos i les seves famílies que es troben vivint (o acaben d'arribar) a diferents indrets de Polònia. En el cas d'Equador, actuarem per a infància d'origen colombià o veneçolà en la seva majoria. A Zimbabwe trobarem infants, adolescents i adults d'orígens molt diversos que es troben vivint en assentaments informals a diversos camps de refugiats. A Togo i Benín, seran els pacients recuperats i protegits als centres de suport de l'Assocació de Saint Camille de Lelis, entitat que està present a varis països com Costa d'Ivori, Burkina Faso, Togo i Benín. A Sierra Leone, seran nens i nenes de diferents edats d'escoles, orfenats o que malviuen al carrer. 

 

Activitats: 

Les activitats d'aquest projecte consisteixen en diverses gires de Pallassos Sense Fronteres d'uns 10-15 dies de durada. Cada dia es programaran uns 2-3 espectacles basats en la comicitat del clown i el circ.

 

Finançament: 

Payasos Sin Fronteras - Fondos Propios

 

 

 

 

 

Fons català

 

Ajuntament de Barcelona

 

Logo Circ cric

 

 

 

Vols posar el teu granet de sorra en aquest projecte?

Botó DONA