Skip to Content

Colòmbia: Amb la infància desplaçada i refugiada per culpa del conflicte armat.

Fotografía projecte Colòmbia
Localización: 
Colòmbia: Villavicencio i Araúca
Inicio / Final: 
01/2010 - 10/2012

L'acció està dirigida a oferir suport emocional als nens i nenes, i a les famílies de desplaçats pel conflicte obert que pateix Colòmbia.

Un equip de 3 artistes voluntaris argentins arribarà fins la zona d'Arauca i Villavicencia per oferir una gira d'espectacles al llarg d'una vintena de dies.

Contexto: 

La República de Colòmbia està situada a l'extrem Nord-Occidental d'Amèrica del Sud, sobre la línia equatorial. Limita al Nord-Oest amb Panamà, al Sud amb Equador i Perú, al Sud-Oest amb Brasil i a l'Est amb Veneçuela. Té una extensió terrestre de 1.141.748 km2, de forma que ocupa el quart lloc en quant en extensió, entre els països de Sudamèrica. Conta amb 2.900 km. de costes, dels quals 1.600 són riberes del Mar Càrib i els 1.300 restants del Oceà Pacífic.

Els raigs del sol cauen sempre amb la mateixa verticalitat, de forma que no hi ha estacions, i les diferencies climàtiques existents generen excel·lents condicions per la producció de moltes varietats agrícoles i animals. Els recursos naturals inclouen també una gran riquesa del subsòl, on es realitzen explotacions mineres, pretoleres, carboníferes, etc.

La població és de 45 milions d'habitants, el 80% dels quals viuen en les ciutats, el 20% en zones rurals. Les minoríes ètniques existents són 90 grups indígenes diferents i 3 grups afrocolombians.

El conflicte armat Colombià

El conflicte social i armat dels últims cinquanta anys a Colòmbia ha modelat la fisonomia de les relacions polítiques i de la situació de l'economia interna, produïnt forts restriccions a la participació democràtica, l'efectivitat dels drets humans i la qualitat de vida de la població a més a més de crear les condicions per la imposició de polítiques de defensa i de seguretat nacional.

Durant la última dècada, els governs d'Àlvaro Uribe Vélez i ara el de Juan Manuel Santos, han actuat sota la suposició d'acabar amb el conflicte a través de l'opció militarista, sense intervenir en les raons que l'han originat i ni a les conseqüències econòmiques, socials, i psicològiques que s'han produït a la població colombiana.

La política de Seguretat Democràtica, mitjançant la qual s'ha teoritzat i incentivat que la població civil s'involucri amb la guerra, s'ha concretat en una estratègia militar denominada "Pla Colòmbia", executada de forma conjunta amb els Estats Units d'Amèrica, i que ha convertit Colòmbia en una peça clau en les dinàmiques geoestratègiques dels EUA pel creixement dels seus mercats.

La política de Seguretat Democràtica, iniciada el 2002 ha aconseguit la recuperació dels grans centres de producció i el control de les vies de comunicació: gràcies a aquests resultats i a la propaganda mediàtica, la percepció de seguretat en els centres urbans ha crescut considerablement. Però el conflicte no ha desaparegut: ha sigut desplaçat a les zones rurals del país, facilitant així, la seva invisibilització i aïllant els habitants de la meitat del territori colombià.

Les expectatives generades amb les promeses d'acabar rapidament amb la guerra, han produït una forta pressió en la opinió pública que demana resultats concrets, fins el punt de que algunes estructures militars han donat suport a grups armats il·legals per combàtre la insurgència, generant un empitjorament notable del conflicte, i situacions com les dels "falsos positius": civils innocents morts a mans dels militars i disfressats de guerrillers, per ser presentats davant les autoritats com insurgents morts en combat i cobrar una recompensa.

Aquesta pràctica és un crim contra la humanitat, donat el seu caràcter sistemàtic: les execucions extrajudicials que que van sortir a la llum a l'any 2008 es van cometre en el 90% del territori colombià i van involucrar a més de 30 unitats de les forces militars colombianes. Els casos documentats fins ara superen els 2.000, però les organitzacions de víctimes denuncien uns 5.000. Els casos de desaparició forçada identificats pel Alt Comissionat de l'ONU superen els 10.000 i cada dia apareixen noves fosses comunes al llarg del país.

Per una altra part, els grups insurgents cometen violacions al Dret Internacional Humanitari de forma continuada, i és molt preocupant la col·locació de mines antipersona, que provoca nombroses víctimes i l'aïllament de moltes comunitats rurals.
 

Justificació de l'acció

Colòmbia conta amb més de 3 milions de desplaçats i refugiats interns a causa del conflicte armat que pateix. És la segona població de desplaçats més gran del món després de Sudan.

Pallassos Sense Fronteres treballa per potenciar la interacció positiva amb la infància que viu en context de crisis humanitària i social greu, per augmentar la capacitat de resiliència, i fer un acompanyament en processos de dol o tristesa, que permeti als nens millorar la positivitat i l'estat d'ànim davant les seves vivències.

Estudis de psicologis (ex. Bàrbara L. Fredrickson) demostren que el riure genera satisfacció i benestar, elimina l'angoixa, la tensió i l'ansietat, augmenta l'autoestima, alleuja l'esperit, estimula la imaginació, aclara la percepció i disminueix les preocupacions i les pors. Per tant: facilita el procés de recuperació  emocional i físic, millora les defenses i predisposa a la persona a la positivitat cap el que la rodeja.

El sentit del humor i el riure, faciliten la relaxació muscular, l'alliberació de endorfines i un sentiment de serenitat i tolerància de l'entorn i del altre. Riures d'un mateix o riure junts, ens apropa al "altre", minimitza els pensaments negatius i per tant canvia la percepció dels conflictes viscuts. El riure funciona com un gran desbloquejador d'hostilitats i prejudicis, i per tant funciona com un cohesionant social, generant complicitat i actituts positivies en un grup, i a les famílies mateixes que veuen riure a altres nens.

Els artistes expedicionaris de PSF treballen al llarg del projecte per oferir als nens i famílies de desplaçats de Colòmbia un espai d'expressió individual i col·lectiva, on poder retrobar-se, i on poder renovar els ànims i l'energia positiva per facilitar la recuperació anímica en el context de tensió i tristesa en el que viuen immersos.

Contrapart

Pallassos Sense Fronteres treballa en Colòmbia en col·laboració directa amb ACNUR, la Agència de l'ONU pels refugiats, que treballen des dels inicis del conflicte amb l'atenció directa a la població colombiana.

ACNUR apropa els artistes voluntaris a les famílies i nens de les zones més afectades pel conflicte, oferint el seu coneixement del terreny, i garantitzant l'adequació de les activitats de la gira.

Objetivo General: 

Contribuir a millorar la salut anímica i emocional de la infància de Colòmbia desplaçada pel conflicte armat.

 

Objetivos Específicos: 

Proporcionar suport emocional a la infància colombiana i a les seves famílies oferint dinàmiques de relació i missatges positius i de sensibilització a través de les arts escèniques i la comicitat.

Beneficiarios del proyecto: 

Els beneficiaris d'aquest projecte són els nens i les nenes colombianes que es troben en camps de refugiats que es troben en camps de refugiats i en barriades de les ciutats amb major índex de famílies desplaçades pel conflicte armat colombià. Sobretot a la zona fronterera d'Araúca i a la ciutat de Villavicencia, on la situació de crisis humnaitària és molt greu.

Aquest projecte a més a més fa un èmfasi especial en activitats de sensibilització per evitar la violència masclista contra les dones i les nenes. Ja que en contextes de viòlencia armada, les agressions sexuals i físiques contra les dones augmenten de forma alarmant.

Actividades: 

Les activitats d'aquest projecte consisteixen en una gira de Pallassos Sense Fronteres d'uns 20 dies de duració aproximadament, i que es desenvolupi en dues etapes:

La primera a la regió d'Araúca, frontera amb Veneçuela, que conta amb una de les xifres més altes d'enfrontament armats, violacions dels drets humans i desplaçaments forçats.

I la segona a la ciutat de Villavicencia, que fa més de 10 anys que acull els desplaçats interns del conflicte, i que actualment s'acosten a la xifra de 70.000 persones, només en aquesta ciutat. A Villavicencio es col·labora directament amb la "Xarxa de Dones desplaçades", i és per això que els artistes posen un èmfasi especial en els espectacles sensibilitzadors per evitar la viòlencia contra les dones i les nenes.