Skip to Content

Breu històric d'accions de PSF

 

Breu històric de projectes.
Històric de les accions internacionals de Pallassos sense Fronteres
 
 1993 .- De la mà de Tortell Poltrona es funda l'organització i es realitzen ia 8 accions a Croàcia, en llocs com la capital, Zagreb, Península d'Istria, Split a la costa dàlmata i altres localitats en les quals vivien nens afectats pel conflicte bèl·lic de l'ex-Iugoslàvia.
 
 1994 .- Es dóna continuïtat a les accions a Croàcia en el context de la guerra que es viu a l'ex Iugoslàvia. Es fan 9 a Croàcia, 4 a Bòsnia i dos combinades en ambdós territoris. També s'inicien activitats amb la infància sahrauí refugiada a Tindouf (Algèria) on es fan dues accions, i a Gaza (Palestina) on es fan dos més. Al Brasil es realitzen activitats de cercaviles en barris afectats per l'exclusió social.
 
 1995 .- L'activitat en els Balcans va seguir sent molt intensa i es van fer 8 accions a Bòsnia i 2 a Croàcia en el context del terrible conflicte que vivíem tan prop de casa. Aquest any es van fer 3 accions en els camps de refugiats sahrauís d'Algèria, es van fer 3 expedicions a Palestina i 1 al Líban. L'organització va començar a realitzar activitats més enllà de l'àmbit mediterrani d'una forma més seguida i es van fer 2 accions a Cuba en benefici de nens que havien patit l'accident nuclear de Txernòbil, i es va fer una acció a Nicaragua en el context de la desmobilització armada, una altra a Guatemala dins del marc del retorn de refugiats i una altra a Kenya en favor dels innombrables refugiats somalis que vivien aleshores i encara ho fan ara a la província del Nord Est.
 
 1996 .- Encara que l'any anterior s'havien signat els acords de Dayton i la guerra de l'ex Iugoslàvia havia disminuït la seva intensitat els pallassos sense fronteres van anar 7 vegades a Bòsnia i 3 a Sèrbia. L'activitat a Amèrica Central va augmentar de forma rellevant i per raons òbvies, a Guatemala es va anar 2 vegades, a Nicaragua 2, a El Salvador, Hondures i Costa Rica 1. Es va començar a anar també a Mèxic i Colòmbia, a Cuba s'hi va tornar i es van mantenir els compromisos amb els nens i nenes sahrauís de Tindouf (3 accions) i amb els de Palestina (1 acció).
 
 1997 .- Els pallassos sense fronteres van començar a obrir territorialment de manera ja definitiva el seu camp d'acció, no reduint la seva acció en els Balcans (Sèrbia 1, Bòsnia 1), i donant molta prioritat a Mesoamérica (El Salvador 1, Nicaragua 1, Mèxic -Chiapas 4), continuïtat a Colòmbia (2), a Algèria amb infància sahrauí (2). Al Líban s'hi anava un cop i la novetat d'aquest any va ser  Nepal on es va fer una expedició a favor dels refugiats tibetans i butansesos.
 
 1998 .- Aquest any la novetat va ser la de la creació d'una escola de circ orientada a la inserció de nens del carrer a Salvador de Bahia al Brasil, mentre se seguia treballant a Algèria, Palestina, Bòsnia, Sèrbia. A Chiapas (Mèxic) es va dur a terme una activitat intensa (3 expedicions) i també s'hi va anar a Nicaragua amb motiu de l'Huracà Mitch, de manera que s'inaugurava una nova línia d'acció en emergències relacionades amb catàstrofes naturals .
 
 1999 .- Els projectes més potents van tenir lloc a Albània i Kosovo com a conseqüència de la nova crisi en l'ex Iugoslàvia. Primer es va treballar a Albània amb la població albano-kosovar refugiada i després els pallassos entraven a Kosovo per atendre directament a la població infantil afectada per la guerra, en el que seria el primer projecte de salut mental coordinat conjuntament amb Metges Sense Fronteres. S'arriba a l'acció número 100 i es viatja de nou  a El Salvador, Algèria, Moçambic i Mèxic. Es fa també una expedició a Armènia per atendre nens i nenes internats en orfenats afectats pel terratrèmol de 1989 i per la guerra del Karabakh.
 
 2000 .- Aquest és un any en què s'estabilitzen projectes i s'estableix com a prioritat territorial treballar a Mesoamérica (amb accions a El Salvador, Guatemala (3), R Dominicana, Nicaragua i Mèxic). També es treballa a Balcans (Kosovo 2) i Algèria amb la població sahrauí. Des de finals de 1998 l'organització havia hagut de triomfar sobre una crisi econòmica rellevant i una de les mesures va ser focalitzar activitats en pocs territoris per treure més suc dels recursos. Amb tot, Kosovo va seguir sent un terreny on els pallassos sense fronteres continuaven endinsant-se en el terreny psico-social i de la salut mental de la mà d'organitzacions com Metges Sense Fronteres o el Danish Refugee Council.
 
 2001 .- L'any de "l'odissea a l'espai" els pallassos prenen cada vegada més empenta. La moratòria de territoris es cancel·la. Es va al Salvador 3 vegades a atendre necessitats relacionades amb un terratrèmol que ha afectat el país, i mantenint el criteri de zona territorial prioritària se segueix anant a Guatemala (2), Nicaragua, Mèxic (2). També es va a Colòmbia i es fa una gira per tota Sud-amèrica atenent poblacions en situació precària a Bolívia, Argentina, Xile, Perú, Equador, Veneçuela, Brasil, Paraguai i Uruguai. Es va a Kosovo, Palestina, Algèria i s'inicien noves activitats en quatre països nous; Mali, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial i Filipines. Una cosa significatiu és l'increment d'experiències a l'Àfrica Occidental.
 
 2002 .- Es fa una nova gira per Sud-amèrica en favor de població en situació d'exclusió social que arriba a Bolívia, Argentina, Xile, Perú, Equador, Veneçuela, Brasil, Paraguai i Uruguai. A Colòmbia s'inicia un projecte d'Escola de Circ similar al projecte experimentat al Brasil, una activitat que no es deixarà definitivament en mans de la contrapart local fins a desembre de 2009 i que donarà un resultat molt satisfactori. Entre Guatemala, El Salvador, Nicaragua i Mèxic se sumen 14 accions, en els Balcans, Palestina, Algèria i Mali s'en fan un parell a cada lloc i a Costa d'Ivori una. Tot i l'extensió territorial s'aconsegueix mantenir un compromís i una continuïtat.
 
 2003 .- La posada en marxa de projectes amb un contingut formatiu important es converteix en l'aposta fonamental durant els propers 4 anys i Colòmbia, Nicaragua i Palestina són els territoris on aquest model d'acció es desenvolupa amb més intensitat. Aquesta aposta fa que les accions genuïnes perdin una mica de pes i així a El Salvador només es fa una acció, s'en fan puntuals a Mali, Guinea Conakry, Guinea Equatorial, Namíbia i una a l'Iraq en resposta a l'agreujament de la situació provocada pel bloqueig.
 
 2004 .- Segueixen els projectes formatius d'inserció a Nicaragua, Colòmbia i Palestina, que es compaginen amb accions a Algèria, Marroc, Kosovo, Guinea Equatorial i RD Congo. A Moçambic s'inicia una col·laboració molt important amb Casa Velha, una contrapart artística que es convertirà en companya de viatge fins a l'actualitat pel que fa als projectes en aquest país.
 
 2005 .- La catàstrofe del Tsunami farà que la capacitat de resposta a emergències relacionades amb catàstrofes naturals s'intensifiqui a l'organització: dues accions a Sri Lanka i una Indonèsia ho testifiquen. Mentre segueixen funcionant els projectes d'escoles de circ a Nicaragua i Colòmbia, on també es realitzen accions de gira. A Moçambic es reforça la relació amb Casa Velha, s'actua a Namíbia, Guinea Equatorial, Marroc, Bòsnia, Algèria, Hondures, Índia i a Palestina es comença a col · laborar amb la Mitja Lluna Roja Palestina, fent formació per a monitors dels Jocs d'Estiu.
 
 2006 .- S'acaba la intervenció relacionada amb el Tsunami fent una última acció a Sri Lanka. Les escoles de Colòmbia i Nicaragua comencen a entrar en fase de traspàs a les contraparts. Continuen els projectes amb Casa Velha a Moçambic i amb el Creixent Vermell a Palestina. Es realitzen accions a Sèrbia i Bòsnia, al Marroc, a Guatemala i Hondures, a Haití, i a l'Àfrica se'n fan  al Senegal, Sierra Leone i Guinea Equatorial. Artistes italians de Pallassos sense Fronteres inicien un projecte de testimoni educatiu contra la màfia al sud d'Itàlia.
 
 2007 .- Aquest és un any de canvis en la política d'operacions i també de problemes de finançament per als projectes més grans. Totes les organitzacions travessen períodes de canvis. La política es comença a reorientar cap a escenaris de catàstrofe o conflicte bèl·lic, reprenent els orígens. Les escoles de circ van sent transferides a les contraparts de Nicaragua i Colòmbia per garantir una sostenibilitat que costa trobar. El projecte d'Itàlia continua i es realitzen accions a Haití, Bòsnia, Palestina, Algèria, Namíbia, Guinea Equatorial, Sierra Leone, Camerun, Benín, Costa d'Ivori i a Perú degut al terratrèmol que sacseja Ica.
 
 2008 .- La nova orientació operacional ja s'ha establert el 2008 i els efectes no es deixen esperar; es realitzen 24 accions en contrast amb les 14 realitzades l'any anterior. L'experiència de Moçambic és positiva i està a mig camí dels projectes de formació d'una dimensió excessiva i els de genuïns de gira d'espectacles. Al Proper Orient s'inicia un creixement d'activitat que fa que es duguin a terme 5 accions entre Palestina, Israel, Síria i Líban. En un moment històric clau Kosovo es converteix en un lloc prioritari i es duen a terme accions dirigides a combatre la segregació ètnica (albanesos, serbis, gitanos, bosnians ...), cosa que es replica a Gaza treballant per a infants palestina i israeliana a banda i banda de la frontera.  A Sèrbia ia Bòsnia també s'aconsegueix. A El Salvador s'inicia un projecte en què es fan 3 accions. Al Perú s'actua en el context post-catàstrofe derivat del terratrèmol a Pisco. Es realitzen accions al Brasil, Algèria, Haití, Marroc, Guinea Equatorial i Gàmbia. L'escola de Colòmbia encara la seva última fase de compromís amb PsF.
 
 
2009 .- La crisi generalitzada no fa que els pallassos deixin de fer riure als nens més desprotegits del món. Moçambic contínua amb força, Colòmbia acaba projecte de forma força positiva, al Líban s'intensifiquen les gires fins al punt d'esdevenir un territori ideal per avaluar la pertinència de les accions de Pallassos. Les accions més impactants tenen lloc a la província del Kivu al RD Congo on desenes de milers de nenes i nens gaudeixen de la comicitat dels pallassos i les pallasses. A Síria els projectes de pallasses per a dones estableixen una nova fita històrica per a l'organització, grups d'artistes formats exclusivament per  dones entren en escena en un país en el que, culturalment, semblava esbojarrat plantejar. A Kosovo es continuen fent accions en benefici de població segregada. Es viatja Bulgària, Palestina, Algèria, El Salvador, Namíbia, Angola i a Costa d'Ivori.