Albert Grau, responsable de l'equip d'artistes voluntaris ens enviava aquesta petita reflexió uns dies després de la vídeo entrevista:
Ahir vam actuar per "nens" de 80 anys, avis i àvies palestins que van ser expulsats de casa seva quan eren nens. Van aixecar campaments al Líban i es van convertir en refugiats per sempre, somiant des de llavors en tornar algun dia al seu Palestina ..., guardant la clau de casa com a símbol de resistència ..., i en el seu somni impossible van veure construir i enderrocar les seves noves cases, van veure créixer i morir fills i néts, van viure noves guerres i injustícies ..., i així segueixen somiant en els seus camps de refugiats palestins.
I tot i així van riure com nens, van aplaudir i van ballar ..., compartim menjar, cançons d'escola, històries tristes i poemes palestins ..., també llàgrimes i bons desitjos ..., inshallah ..., va ser meravellós! ..
Ells tampoc havien vist mai pallassos, ... però per fi arribem! ...
Pallassos sense Fronteres per a totes les edats!